Esquema per temes
-
-
Fitxer
-
L'escriptor, assagista, editor i sobretot lector Italo Calvino va escriure aquest text l'any 1981. Era una mena de proclama (ell la titulava "Exhortació") adreçada als seus conciutadans perquè llegissin "els clàssics". Avui dia el text mateix de Calvino és un clàssic. Llegiu-lo i mireu d'aclarir quina és la idea de "clàssic" que proposa l'autor, i com és que sigui important llegir-los i rellegir-los. Com és que els clàssics siguin imprescindiblement actuals?
Foto: Italo Calvino (esquerra) amb Jorge Luis Borges.
-
Fitxer
-
-
Diccionari general normatiu de la Llengua Catalana. Permet fer recerques amb diversos criteris: paraula sencera coincident, parcialment començada, acabada, que inclogui...
D'altra banda, el recurs està vinculat amb altres recursos lexicogràfics catalans:
Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana (DDLC) : https://dcc.iec.cat/ddlcI/scripts/index.html?
Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC): https://ctilc.iec.cat/scripts/
Diccionari Català-Valencià-Balear (versió electrònica) (DCVB): https://dcvb.iec.cat/
Diccionari de Sinònims (versió electrònica del dic. Albert Jané): https://sinonims.iec.cat/
-
-
-
El llibre conté una narració intitulada "Els caminants de la terra", l'última del volum, dedicada a Miquel Utrillo. La il·lustració de la coberta hi fa referència. Aquesta narració, qualificada com a "Poema en prosa", que ja havia publicat a "l'Avenç" el 1893 (2a època, núm. 19, 15 octubre, p. 289-290), és l'origen de la narració dramatitzada del mateix títol (1897).
Rusiñol va adaptar el text, doncs, de narració o poema en prosa a prosa lírica dramàtica "quadro líric en un acte"; una transgressió o comunicació de gèneres que va practicar en d'altres ocasions, com El pati blau (conte, el 1897; teatre, el 1903; i pintura (1891-1913)) o la més coneguda Auca del senyor Esteve: novel·la el 1907, modificada i reconvertida en obra de teatre el 1917.
-
Dos contes breus de Rusiñol, publicats per Edicions Bromera, que es poden esmentar com a precedents de L'alegria que passa.
-
Podeu llegir un model de comentari sobre aquest cartell en l'enllaç següent:
https://www.amicsmuseunacional.org/ca/alegria-que-passa/
-
Veieu semblances i diferències entre el cartell promocional i el dibuix de la coberta? Indiqueu-les especialment:
1. Quant a la tipografia
2. Quant al dibuix (composició general)
3. Quant als elements que componen el dibuix: el carro, el Clown, els arbres...
Dibuix d'Arcadi Mas i Fontdevila
-
Adrià Gual va ser un important actor, escultor, pintor, escenògraf i promotor cultural modernista. Se us demana que comenteu el text adjunt, i que respongueu de manera argumentada les preguntes.
Cartell anunciador de la representació de la Ifigènia a Tàuride, de Goethe, en versió al català de Joan Maragall. La representació va tenir lloc no pas en un teatre, sinó a l'aire lliure, en els jardins del laberint d'Horta (Barcelona).
El dibuix és de Miquel Utrillo (que va ser el primer a representar el "Clown" de L'alegria que passa), i el cartell va ser imprès a la Impremta d'Adrià Gual.
-
Tria tres de les preguntes temàtiques i respon-les de manera argumentada.
-
Fitxer
Comenta argumentadament dues de les preguntes que trobaràs sota de les crítiques contemporànies a L'alegria que passa.
-
Fitxer
-
Carpeta
Si no podeu obrir algun dels tres exercicis anteriors, proveu els pdf que trobareu en la carpeta adjunta.
-
Joan Maragall segons un retrat al carbó de Ramon Casas (c. 1903)
Còpia autògrafa de la poesia La Vaca Cega (c. 1893), publicada al volum Poesies (1895)
-
Façana del Palau de la Música de Barcelona, seu de l'Orfeó Català.
Escultura de Miquel Blay que representa la Cançó Popular Catalana (1909)
-
Fitxer
-
Fulls de dietari de Joan Maragall (quadern de 1900). Arxiu Joan Maragall.
-
-
Fitxer
-
Fitxer
-
Fitxer
Proposta d'esquema bàsic de la novel·la. Capítols, personatges i arguments. Teixit argumental.
-
Lliurament del treball en petit grup sobre l'aspecte que heu triat de Solitud. S'haurà de comentar presencialment.
-
-
Facsímil del dominical "Un tros de paper" (núm. 37 del segon any, 28 de gener de 1866), on va aparèixer La rebotiga de Robert Robert.
-
Darrer volum de narracions publicat per Oller, on apareix "Un divendres de la Solís", precedent de Pilar Prim.
-
-
-
Pàgina del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb informacions sobre el muntatge que van fer-ne la temporada de 2006.
-
Col·lecció de fotografies i passatge a youtube
-
Passatges diversos en el II concurs de Realització Televisiva.
-
Pàgina de Xavier Rius Xirgu, ben documentada però amb alguna imprecisió.
-
Comparació de Guillem-Jordi Graells entre les dues obres (any 1973)
-
Fitxer
-
-
Commemoració del centenari de quatre importants escriptors catalans del segle XX: Avel·lí Artís-Gener (narrador i humorista), Pere Calders (narrador i humorista), Josep Ferrater Mora (filòsof) i Joan Sales (editor i novel·lista).
-
URL
Text complet de l'obra a l'enllaç:
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/34696282103492751565679/p0000001.htm
-
Conjunt d'articles de Pere Calders a la revista "Serra d'Or" en resposta a les posicions de "realisme social" defensades a l'època pels crítics Joaquim Molas i Josep M. Castellet.
-
-
-
Coberta dibuixada per Joaquim Torres-Garcia
-
-
El món de Sinera --Arenys, escrit de dreta a esquerra com ho fa la llengua semítica, tan estimada per l'autor-- és l'univers literari preferencial i mític d'Espriu per col·locar-hi els seus personatges i les seves accions. Ja la novel·la Laia (1932) i algunes de les narracions d'Ariadna al laberint grotesc (1935) es desenvolupen en el poblet pescador a través d'alguns dels seus personatges, que esdevindran cíclics o recurrents en diverses obres després de la guerra civil.
La geografia d'aquest espai, real però desaparegut i recreat per Espriu, és la que presenta l'article de Lluís Lluís.
-
Aquesta primera narració va aparèixer publicada a Ariadna al laberint grotesc el 1935. Amb el pas del temps i les reedicions, Espriu va introduir-hi canvis estilístics i gramaticals. Mira de respondre les preguntes següents a l'edició de 1975.
1. Com es pot interpretar el títol "Tereseta-que-baixava-les-escales"? Per què creus que està entre cometes? (observa que han desaparegut en l'edició escolar que fem servir). Quin valor tenen els guionets entre les paraules que el formen?
2. El títol té l'estructura d'un sintagma nominal, però convé reflexionar-hi. Per què el diminutiu "Tereseta"? Es tracta d'un prenom o d'un malnom? L'oració de relatiu ens aporta la informació de "baixar les escales": per què la forma verbal "baixava", en imperfet? De quines escales es tracta?
3. De quines dues informacions bàsiques ens parla la dedicatòria?
4. Per què, encara que es tracti d'una narració relativament breu, té uns apartats tan ben assenyalats?
5. Cada apartat correspon al relat monologat d'un narrador. Què hi ha "entre" cada apartat ?
6. Hi ha cap narrador que es repeteixi al llarg dels cinc relats?
7. Què anem descobrint de la protagonista al llarg de les cinc etapes? Què no descobrim?
Pots consultar la pàgina de l'IOC que complementa la lectura d'aquesta narració:
https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/page/view.php?id=1375&inpopup=1
-
Aquest capítol de la novel·la Laia, quina relació té amb el conte de "Tereseta-que-baixava-les-escales"?
-
Antígona comparteix l'entorn mediterrani i el fonament de cultura clàssica de moltes obres d'Espriu. Però és única en el sentit d'allunyar-se obertament de Catalunya i Espanya (Lavínia, Alfaranja, Kolinòssia, Sepharad) i de no fer-hi participar personatges arenyencs.
Hi recupera els motius de les tragèdies d'Èsquil (Els set contra Tebes) i de Sòfocles (Antígona) per presentar un argument clàssic de mort i supervivència, i fer reflexionar sobre les relacions polítiques i socials de després d'una guerra fratricida, en concret de la guerra civil espanyola, sense mencionar-la. En les revisions de anys seixanta va canviar-ne l'estructura i va afegir-hi elements que afavorien la distància i la posició crítica dels espectadors.
-
Una altra Antígona europea molt coneguda (i citada per Espriu en el seu pròleg de 1947) va ser la del francès Jean Anouilh.
Comparant els passatges amb l'obra d'Espriu, mireu de respondre:
a) Els personatges de la tragèdia d'Espriu respecte als personatges clàssics (Sòfocles). Comparació dels llistats.
b) Com són l'Antígona i el Creont d'Anouilh per comparació amb els d'Espriu?
c) Anouilh manté el personatge col·lectiu del Cor tràgic grec i l'adapta. Hi ha algun personatge en la tragèdia d'Espriu que pugui ser d'alguna manera l'equivalent del cor?
d) Quina de les dues tragèdies (Anouilh - Espriu) us agrada més, pel que n'heu vist? Raoneu la resposta.
-
Mireu de comentar les 9 fotografies següents, corresponents a representacions de l'Antígona de Salvador Espriu en diferents moments i diferents escenaris.
Tingueu en compte especialment:
a) Els elements que componen l'escena: dimensions; forma; mobiliari o utillatge; decorat, il·luminació...
b) Personatges que hi apareixen: identificació; vestuari; caracterització; interacció...
c) Acció: a quin esdeveniment de l'obra pot correspondre?
Totes les fotografies procedeixen de l'arxiu Escena Digital, del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques.
-
-
Presentació didàctica orientada a la prova de comentari del Bac francès.
-
