Esquema per temes
-
-
Aquest currículum, dins l'ordenament de la LOGSE, no és vigent arran de la promulgació de la LOMLOE, i s'ha vist substituït pel Decret 171/2022 d'ordenació dels ensenyaments de Batxillerat, que podeu trobar en l'enllaç següent. Tot i amb això, de manera excepcional aquest curs 2023-2024 el desenvolupament del curs i la prova d'accés a la Universitat (PAU) seguiran els models anteriors.
-
-
Fitxer
-
Fitxer
-
Fitxer
-
Fitxer
-
Fitxer
-
-
Fitxer
-
Fitxer
-
L'escriptor, assagista, editor i sobretot lector Italo Calvino va escriure aquest text l'any 1981. Era una mena de proclama (ell la titulava "Exhortació") adreçada als seus conciutadans perquè llegissin "els clàssics". Avui dia el text mateix de Calvino és un clàssic. Llegiu-lo i mireu d'aclarir quina és la idea que proposa l'autor del concepte "clàssic" i com és que sigui important llegir-los i rellegir-los. Com és que els clàssics siguin imprescindiblement actuals?
Foto: Italo Calvino (esquerra) amb Jorge Luis Borges.
-
Fitxer
-
Qüestionari
-
-
Narcís Comadira fa un comentari publicat al diari sobre un possible precedent o inspiració de la poesia Vora la mar, de Verdaguer (1883): el romàntic L'infinito, de Giacomo Leopardi (1819). Un exemple múltiple de comentari i traducció (de Leopardi) i possible inspiradora d'una obra posterior (de Verdaguer).
-
EXERCICI d'Avaluació Termini de lliurament: 6 de febrer
Responeu per escrit les qüestions següents, i compartiu-me el document o feu-me'l arribar amb les respostes per correu electrònic a l'adreça següent, sisplau:
jmascare@cendrassos.net
1. Es tracta de dues versions del mateix sonet o de dos sonets diferents? Raona i justifica la teva resposta.
2. Compara qualsevol de les dues poesies amb les poesies de Maragall, en general. En què es diferencien?
3. "Avets i faigs" té com a pretext la comparació de dues menes d'arbres. Són arbres "urbans", de jardí? Qui fa aquesta comparació? Amb què compara els arbres i com estructura la comparació?
4. Quines dues diferències trobes més "significatives" entre el text de 1908 i el de 1933? Justifica-ho.
5. Quin dels dos textos veus més "noucentista"? Per què? Dona'n un parell d'arguments.
-
-
El volum conté una narració intitulada "Els caminants de la terra", l'última del volum, dedicada a Miquel Utrillo. La il·lustració de la coberta hi fa referència. Aquesta narració, qualificada com a "Poema en prosa", que ja havia publicat a "l'Avenç" el 1893 (2a època, núm. 19, 15 octubre, p. 289-290), és l'origen de la narració dramatitzada del mateix títol (1897).
Rusiñol va adaptar el text, doncs, de narració o poema en prosa a prosa lírica dramàtica "quadro líric en un acte", cosa que va fer en d'altres ocasions, com la més coneguda Auca del senyor Esteve (novel·la el 1907; teatre 1917).
-
Dibuix d'Arcadi Mas i Fontdevila
-
Fitxer
-
Joan Maragall segons un retrat al carbó de Ramon Casas (c. 1903)
Còpia autògrafa de la poesia La Vaca Cega (c. 1893), publicada al volum Poesies (1895)
-
Fitxer
-
Fulls de dietari de Joan Maragall (quadern de 1900). Arxiu Joan Maragall.
-
-
La novel·la va ser un gènere normal durant el Modernisme. Narcís Oller, des d'una òptica tardoromàntica, va assajar la narrativa realista i naturalista. De fet, hi ha unes quantes novel·les modernistes que van crear una escenificació rural: Els sots feréstecs de Raimon Casellas o Solitud, de Víctor Català (Caterina Albert). Amb Josep M. F. Folch i Torres o Josep M. Pous i Pagès es completa el paisatge d'autors modernistes de novel·la, en un moment delicat de tensions socials i individuals.El Noucentisme, per contra, va reaccionar contra la novel·la en la mesura que el considerava un gènere "decadent". Eugeni d'Ors hi dedica alguna de les seves Gloses, i hi expressa la seva repulsió el 1906. Anys més tard, ell mateix recollirà La Ben Plantada (1911), un recull de Gloses que ve a ser gairebé una antinovel·la: enfilall de narracions breus. El 1917, arran d'un text que Carles Soldevila anava a publicar a l'Editorial Catalana que dirigia Josep Carner, Carner hi publica un pròleg on defensa el gènere novel·lístic. Això sí: centrat en uns "caràcters" forts --personatges no subordinats a les pressions de l'ambient-- i un tractament irònic i humà.Però no serà fins a finals de la dècada del 1920 i principis de 1930 que apareixen les noves novel·les catalanes, a l'ombra d'un renaixement europeu del gènere. Josep M. de Sagarra, Carles Soldevila o Miquel Llor reaccionen contra el silenci noucentista i, sovint a l'empara de concursos literaris com el Premi Joan Creixells, comencen a ser coneguts per les seves novel·les.
-
-
Aquesta primera narració va aparèixer publicada a Ariadna al laberint grotesc el 1935. Amb el pas del temps i les reedicions, Espriu va introduir-hi canvis estilístics i gramaticals. Mira de respondre les preguntes següents a l'edició de 1975.
1. Com es pot interpretar el títol "Tereseta-que-baixava-les-escales"? Per què creus que està entre cometes? (observa que han desaparegut en l'edició escolar que fem servir). Quin valor tenen els guionets entre les paraules que el formen?
2. El títol té l'estructura d'un sintagma nominal, però convé reflexionar-hi. Per què el diminutiu "Tereseta"? Es tracta d'un prenom o d'un malnom? L'oració de relatiu ens aporta la informació de "baixar les escales": per què la forma verbal "baixava", en imperfet? De quines escales es tracta?
3. De quines dues informacions bàsiques ens parla la dedicatòria?
4. Per què, encara que es tracti d'una narració relativament breu, té uns apartats tan ben assenyalats?
5. Cada apartat correspon al relat monologat d'un narrador. Què hi ha "entre" cada apartat ?
6. Hi ha cap narrador que es repeteixi al llarg dels cinc relats?
7. Què anem descobrint de la protagonista al llarg de les cinc etapes? Què no descobrim?
Pots consultar la pàgina de l'IOC que complementa la lectura d'aquesta narració:
https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/page/view.php?id=1375&inpopup=1
-
Aquest capítol de la novel·la Laia, quina relació té amb el conte de "Tereseta-que-baixava-les-escales"?
-
Una altra Antígona europea molt coneguda (i citada per Espriu en el seu pròleg de 1947) va ser la del francès Jean Anouilh.
Comparant els passatges amb l'obra d'Espriu, mireu de respondre:
a) Els personatges de la tragèdia d'Espriu respecte als personatges clàssics (Sòfocles). Comparació dels llistats.
b) Com són l'Antígona i el Creont d'Anouilh per comparació amb els d'Espriu?
c) Anouilh manté el personatge col·lectiu del Cor tràgic grec i l'adapta. Hi ha algun personatge en la tragèdia d'Espriu que pugui ser d'alguna manera l'equivalent del cor?
d) Quina de les dues tragèdies (Anouilh - Espriu) us agrada més, pel que n'heu vist? Raoneu la resposta.
-
Mireu de comentar les 9 fotografies següents, corresponents a representacions de l'Antígona de Salvador Espriu en diferents moments i diferents escenaris.
Tingueu en compte especialment:
a) Els elements que componen l'escena: dimensions; forma; mobiliari o utillatge; decorat, il·luminació...
b) Personatges que hi apareixen: identificació; vestuari; caracterització; interacció...
c) Acció: a quin esdeveniment de l'obra pot correspondre?
Totes les fotografies procedeixen de l'arxiu Escena Digital, del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques.
-
La propera i penúltima lectura del curs és el llibre de la Maria Aurèlia Capmany Feliçment jo soc una dona, publicat el desembre de 1969.
Si encara no teniu el llibre físicament i teniu problemes per aconseguir-lo, podeu provar d'inscriure-us a alguna biblioteca que ofereixi servei de préstec de llibres electrònics.
Us apunto l'adreça de eBiblio Catalunya, que té aquest títol en catàleg --en la mateixa edició que hem recomanat nosaltres a l'Institut. El tutorial us descriu de quines maneres hi podeu accedir (amb diversos sistemes):
http://catalunya.ebiblio.es/ayuda/E0360/ca/introduccio.htm
Fins aviat!
-
Soc una dona, ja ho veus, una dona.
Soc una dona i no hi vull fer res.
Soc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.
Soc una dona, ben ferma i rodona.
Soc una dona, ja ho deus haver clissat.
Soc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.
Soc una dona amb dos pits i una poma.
Soc una dona amb l'hormona que cal.
Soc una dona i això ja no és broma:
no seré mai capità general
Soc una dona i n'estic ben contenta.
Soc una dona i no hi trobo entrebanc.
Soc una dona i això ja m'orienta:
no seré mai director d'un banc.
Soc una dona i amb bona harmonia
soc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor.
M.A.CapmanyÀlbum Bruixes i maduixes, de Marina Rossell (1980)
-
Carta fictícia d'una dona treballadora adreçada a una senyora que pretén organitzar les dones en un moviment feminista (dirigit, és clar, pels interessos de la classe burgesa).
-