L'Antígona d'Espriu dibuixada per Josep M. Subirachs
Antígona comparteix l'entorn mediterrani i el fonament de cultura clàssica de moltes obres d'Espriu. Però és única en el sentit d'allunyar-se obertament de Catalunya i Espanya (Lavínia, Alfaranja, Kolinòssia, Sepharad) i de no fer-hi participar personatges arenyencs.
Hi recupera els motius de les tragèdies d'Èsquil (Els set contra Tebes) i de Sòfocles (Antígona) per presentar un argument clàssic de mort i supervivència, i fer reflexionar sobre les relacions polítiques i socials de després d'una guerra fratricida, en concret de la guerra civil espanyola, sense mencionar-la. En les revisions de anys seixanta va canviar-ne l'estructura i va afegir-hi elements que afavorien la distància i la posició crítica dels espectadors.
